La Pili Serres, arbocenca de naixement però resident a Vilafranca del Penedès des de ja fa molts anys, es considera “una divulgadora” perquè com a professional centre la seva tasca en “donar a conèixer les propietats dels minerals”. Tal i com ella explica “conec les pedres amb les quals treballo i sé quins són els seus beneficis”. A l’hora de vendre el seu producte percep clarament que hi ha una sèrie de persones que opten per entrar en l’univers de les pedres i que, en canvi, n’hi d’altres que no. Ha observat també que n’hi ha que estan predisposades a conèixer i que, en canvi, n’hi ha que s’hi aferren perquè estan buscant. La tasca d’aquesta artesana consisteix a permetre que els interessats prenguin perspectiva respecte al que estan veient. I és que els minerals – “aquests companys de viatge” – es distingeixen per estar dotats d’unes característiques beneficioses per a qui els hi dóna una oportunitat i “contribueixen a viure amb una determinada actitud una part del trajecte vital, donat que potencien aspectes de l’individu des d’un punt de vista energètic”. Així doncs, estem parlant “d’una filosofia de vida més que no pas d’un producte”.

Un punt d’inflexió

La Pili Serres, però, no sempre ha estat una divulgadora dels minerals. Ho és per circumstàncies de la vida. Tot i que sempre li havia agradat aquest món “no hi havia entrat per manca de temps”. Això si, recorda que “sempre que tenia l’oportunitat d’anar a una fira, me’n quedava una. En aquell moment, el venedor m’explicava les propietats d’aquella pedra, però jo no anava més enllà”. En un moment donat, però, es va produir un punt d’inflexió. Un grup de dones d’una associació sense ànim de lucre a la qual pertany – Ginesta Vilafranca – es plantejà vendre objectes “per tal de recaptar diners i fer-nos més visibles a la ciutadania. I vam començar a fer braçalets…”. I a partir de llavors les coses van anar sorgint d’una manera molt natural. Recorda com “vam passar de la bijuteria als minerals i, personalment, vaig començar a formar-me”. Va ser una etapa en la que va poder “treballar a fons cada pedra que estudiava…fent-me-les meves”. Dedicava un mínim d’entre 10 i 15 dies a cada mineral.

Encomanar entusiasme

En aquest context, aquesta entesa es va trobar exercint professionalment el que fins llavors havia estat només una inquietud personal i, a més, tractant amb el públic: dos aspectes que valora molt i que li agrada cultivar. I va notar com, amb moltes ganes, “m’hi anava introduint més i més”. I una cosa porta l’altra. D’una banda, “tractes amb molta gent, coneixes altres artesans, visites fires, participes d’iniciatives, t’animes a anar a activitats i, d’una altra banda, cada cop tens més clientela i, per tant, pots treballar amb més material”. I com a resultat de tot plegat, la Pili se n’ha adonat que “gaudeixo molt com a persona i em sento realitzada com a professional”. I és que duent a terme aquesta activitat creu que “ajudo als altres i m’ajuden; sé el que faig, i m’implico, tant amb la pedra com amb les persones. Al cap i a la fi, sempre mantenint una distància necessària, encomano l’entusiasme que sento pel que faig”

Deixar-se captivar

La seva concepció de l’ofici es distingeix per “buscar l’equilibri entre les propietats del mineral i el disseny de la peça. Les combinacions són moltíssimes i em permeten arribar tant a l’indiferent com al que tot just està descobrint aquest món. També als curiosos, als entesos, als que expressen la seva necessitat per trobar algun tipus de suport en l’etapa que els hi està tocant viure…”. En general, amb el públic, la Pili acumula bones experiències i rep molt agraïment. De fet, assenyala, “algunes persones es queden molt parades del que els hi comento”.

Per suposat que és important conèixer el que es tracta, però ho és tant o més “com ho transmets. Has de fer-ho d’una forma entenedora, tot i que és el mineral qui tria la persona i no pas a l’inrevés. Existeix una mena d’intuïció i tu fas de canal de comunicació en relació a què trien i per què, i el cert és que sovint troben reconeixement en el que els hi dius”. Ara bé, com que, segons la Pili, els minerals ens acompanyen durant la nostra evolució, cal que “els anem canviant, com si fossin aquesta mena d’amics dels que gaudim durant les diferents etapes de la nostra existència”.

A nivell general, la societat té interioritzat que els minerals són un producte beneficiós i que poden aportar, ”a cadascú en concret: tranquil·litat, harmonia, capacitat d’expressió, honestedat, concentració, comprensió, lucidesa,…De vegades, ens treuen les castanyes del foc…”. Els clients no han de trencar-s’hi massa el cap a l’hora d’adquirir una pedra, segons aquesta divulgadora “la primera impressió és la que val. Sempre n’hi ha una que atrau més que les altres”. Observar i deixar-se captivar…i, a continuació, ja intervé ella per ajudar-los a situar-se. És en base a tot aquest procés que “el client decideix. La peça pot canviar, però el mineral és aquell. Quan una persona se’n va d’un extrem a l’altre de la parada i no és per qüestions estètiques, és que està immers en un moment de molta indecisió”.

Creativa i intuïtiva

Amb la perspectiva que dóna el pas del temps, aquesta professional es manifesta “sorpresa de tota la feina feta des dels inicis i fins ara” i està convençuda que “queda molt de camí per recórrer. M’ho fan pensar totes aquestes connexions que vas establint amb persones, cultures i entorns que t’aporten molt, convertint la dinàmica en un no parar d’idees noves  que – tot i que de vegades continua mancant temps o bé el cost no compensa – m’animen a continuar explorant. Es tracta d’un cúmul d’estímuls que t’obren la ment i t’ajuden a ser més creativa i intuïtiva. I com que vas coincidint amb ells es van donant situacions i vincles molt interessants i curiosos. Ara bé, de la mateixa manera que vas trobant aquestes persones, un dia les perds de vista i potser ja no hi coincideixes més”.

Una privilegiada

De la vida que duia la Pili Serres abans de tot aquest procés en queda ben poc: “unes quantes persones”. En aproximadament 7 anys ha perdut el contacte amb el món i els ritmes vitals d’abans. No sent cap mena d’enyorança i, en canvi, sent l’alliberació d’haver deixat enrere l’estrès que patia. Ara mateix, cada setmana – explica – “treballo en un lloc diferent i en un entorn també diferent. Sovint topes amb paisatges idíl·lics en els quals et sents una privilegiada…moments que no hagués viscut mai si no fos per aquesta feina que faig”. La de divulgadora és una professió que comporta voltar i, per a la Pili, és important que “el criteri a l’hora de decidir cap a on dirigir-nos tingui a veure amb molts d’altres factors que no són la venda en sí”. Des de fa alguns mesos, per exemple, ha decidit – junt amb en Mingo Girona, el fotògraf amb qui comparteix parada – ampliar el seu radi d’acció més enllà de Catalunya arrel d’haver conegut algunes persones que li han relatat les benaurances d’una o altra fira d’arreu.

La persona adequada

Pel que fa als minerals hi ha els clàssics, que són els bàsics i principals, i que connecten amb les necessitats latents més habituals. El quars rosa, “per dir-ne un de fonamental, serveix per incidir en tot allò relacionat amb el cor: amb l’amor i, en el fons, amb el donar i el rebre. Però després hi ha l’ull de tigre, que dóna protecció, o la venturina, que insufla energia per aconseguir els objectius que un es planteja a nivell personal. El quars blanc aporta enteniment i claredat i, de fet, si una persona desitja un mineral i no sap quin agafar, el quars blanc és el que va bé per a tot”. Amb els anys que fa que s’hi dedica, aquesta artesana se n’ha adonat que una peça sempre està esperant a “aquella persona que l’ha de venir a comprar”. Existeixen una sèrie de dinàmiques, diu, “que t’ajuden a entendre que les coses passen per un motiu o altre. Mai no em desespero si una pedra no es ven. Sé que encara no ha arribat la persona adequada”.

 Cada dia és diferent

El fet de dur la paradeta d’un lloc a un altre suposa un inversió que es tradueix en trajectes, estada i menjar i que, ja que s’han de fer, ella opta per apostar pel Km.0 i “donar vida a allà on vas. Es tracta d’una aposta que té un retorn molt satisfactori, donat que et sents afortunada amb tot el que arribes a rebre i sents. Participes de tot el que suposa assistir a una fira i del projecte en sí”. I amb aquest cúmul d’experiències i emocions que ara mateix està experimentant la Pili és comprensible que no trobi a faltar res de la seva vida anterior: “no és que no hi pensi, de tant en tant ho faig, però aquest gir m’ha brindat la possibilitat de sentir-me lliure i de que cada dia sigui diferent i això – fer el que et ve de gust o cal en cada moment – possibilita que me n’adoni que, entre d’altres moltes coses, abans estava massa programada”. Aquesta divulgadora dels minerals desitja continuar “aprenent a viure al dia, seguint el camí que tens traçat i que t’ajuda a assolir el que jo entenc per felicitat. Espero que continuï sent així però, de fet, espero que sigui encara millor. I és que vaig aprenent pel camí. Tinc la sensació que estic a l’inici d’un llarg camí que m’he traçat i que implica no acabar mai d’aprendre”.

L’Equip Fotografia en Fusta: Pili Serres i Mingo Girona

La Pili Serres desenvolupa el seu projecte junt amb el fotògraf Mingo Girona i tots dos integren l’equip de professionals de Fotografia en Fusta. En una parada conjunta, ella mostra els seus dissenys amb minerals i objectes en que aquest material és el protagonista, i ell posa a disposició dels potencials clients les seves creacions a base de fotografia plasmada en diferents materials com a base, principalment la fusta.